(Cuéllar, Castella, abril 1575 – Madrid, 1637)

Lloctinent de Catalunya (1616-19), virrei de Sicília (1627-32) i president del Consell d’Aragó (1632-37). Setè duc d’Alburquerque.

Durant la lloctinència es valgué del suport de la burgesia per imposar-se al món nobiliari.

Féu desaparèixer gairebé totalment el bandolerisme aristocràtic, contra el qual desplegà una política de força (decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala “Serrallonga”).

Després fou destinat a l’ambaixada d’Espanya a Roma.