(Palenzuela, Palència, Castella, 2 agost 1758 – Tierra de Campos, Castella, 2 abril 1824)

Eclesiàstic il·lustrat liberal. Membre de la Junta Suprema del Principat durant la guerra del Francès.

El 1810, la Junta l’elegí diputat de les Corts de Cadis, i en fou també membre de la Comissió permanent. Lluità per la supressió del tribunal de la Inquisició i propugnà la unificació legislativa d’Espanya, idea que no progressà a causa de l’oposició de Felip Aner i de Ramon Llàtzer de Dou.

El 1820 fou diputat i president de les Corts i designat arquebisbe de Sevilla, si bé no fou reconegut per la Santa Seu.