(a l’exili, 1942)

Conjunt de dotze poemes de Carles Riba. Foren escrits a l’exili i publicats per primera vegada a Barcelona, amb data de Buenos Aires, el 1942.

En l’aspecte formal adapta al sistema sil·làbic i accentual català el ritme de l’elegia clàssica, distribuïda la composició en dístics formats per dos hexàmetres dactílics.

El contingut combina l’humanisme clàssic amb una presa de posició cívica després de la tragèdia col·lectiva del seu país, i alhora és un exponent de l’exploració religiosa de la pròpia personalitat.