(Catalunya, segle X – 1028)

Bisbe de Barcelona. Fou successor del coratjós prelat Aeci, mort en combat durant l’expedició a Còrdova (1010).

Assistí al concili provincial d’Urgell (1011). Dotà la canonja barcelonina amb l’església i les possessions de Sant Adrià de Besòs (1013).

Gaudí de la confiança de la comtessa Ermessenda de Carcassona quan aquesta governà Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat.

Fou succeït a la diòcesi per Guadall Domnuç.