(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Devers la fi de la guerra de Successió ocupava la plaça de sergent major al regiment de la Ciutat de Barcelona, unica unitat regular completa, encara que petita, que tenia la ciutat quan, el 25 de juliol de 1713, comença el llarg setge.

Després de diverses accions, és trobava al convent dels Caputxins la nit en què aquest fou assaltat (17 juny 1714). Degut a la mort del comandant de la posició, hagué de posar-se al front de la defensa i organitzar després el replegament, seguint el pla previst per Antoni de Villaroel, que fou un èxit gràcies a la seva serenitat durant la lluita i a la gran quantitat de baixes infringides als borbònics.

Fou ferit a la batalla del baluard de Santa Clara (14 agost), degut a això no fou empresonat després de la capitulació de Barcelona.