(Girona, 3 juny 1912 – Perpinyà, 29 setembre 1981)

Escriptor. Doctor en lletres per Montpeller, fou professor al Liceu de Perpinyà, on visqué exiliat des del 1939.

La seva tesi fou Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (1951), editada també en català (1960).

Publicà Conversations avec Pablo Casals (1954, en català el 1967), El món actual i el nostre país (1962), De casa i d’Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976).