(Sant Ferriol, Garrotxa)

Santuari marià (Santa Maria del Collell), pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn.

Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198. El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins i el culte fou encarregat a sacerdots seculars.

Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer (1483). Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins: fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres, presidida per un abat comendatari i una escolania (esmentada el 1534) encarregats del culte.

A partir del 1600 hom amplià els edificis i foren impulsades diverses confraries. El segle XVIII hi visqueren ermitans.

Les lleis desamortitzadores (1806) portaren a la subhasta de tots els béns, i caigué novament en un estat d’abandó, del qual fou tret pel bisbe de Girona Florencio Lorente y Montón, que hi fundà (1852) el seminari.

Durant la guerra civil (1936-39) serví de presó política, i pel gener de 1939 hi foren afusellats diversos empresonats. El 1949 fou inaugurada la nova església. Actualment hi funciona un col·legi-seminari.