(Benicarló, Baix Maestrat, 19 maig 1950 – )

Psicòleg. Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona (1977) on, des del 1985, ocupà la càtedra de psicologia evolutiva i de l’educació.

Especialitzat en psicologia evolutiva i de l’educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l’assessorament de la corresponent experimentació.

Destaquen els seus treballs sobre les aportacions de la psicologia a l’educació. Ha publicat entre moltes altres obres i articles La conducta experimental en el niño (1978), Psicología genética y aprendizajes escolares (1983), Marc curricular per a l’ensenyament obligatori (1986) i Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento (1990).

Al juliol de 1992 fou nomenat director general de renovació pedagògica del Ministerio de Educación i Ciencia.