(plana de Vic, Osona, segle XVII – santuari de la Gleva, Osona, 4 febrer 1714)

Cavaller. Ardent partidari austriacista, fou un dels caps de la revolta comarcal del juliol 1705, ja abans que les forces aliades desembarquessin a Catalunya per sostenir el moviment.

El 1709, en ocasió de l’ofensiva del duc de Noailles que amenaçà Vic, es posà al front d’un cos de miquelets voluntaris reclutats per a la defensa de la contrada.

Pel gener de 1714 participà a l’enèrgic alçament contra els ocupants borbònics, manant als 300 homes que ocuparen Sant Hipòlit de Voltregà. Atacat per sorpresa per 2.500 enemics de la columna repressiva del marquès de Montemar, pogué fer-se fort al santuari de la Gleva amb 120 dels seus, esperant rebre al cap de 3 dies socors d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, que li havia tramès un enllaç.

Cararac morí en tot cas l’endemà, durant la defensa del santuari. Els seus voluntaris es reteren aviat, sota la paraula, després incomplerta, de ser respectats.