(Barcelona, 13 desembre 1876 – 7 febrer 1931)

Pintor. Membre de la Colla del Safrà, dirigida per Isidre Nonell, exposà, juntament amb ell, a París (1898), on es consagrà gràcies al suport del marxant Durand-Ruel.

Conreà temes hispànics, i excel·lí en les figures i el retrat (Retrat del fill de l’artista, 1913).

La seva pintura és la síntesi d’un cert naturalisme burgés, d’una particular visió del color deguda a l’ambient modernista i de les influències impressionistes, especialment de Renoir.

Fundà i dirigí, a Barcelona, “Les Arts i els Artistes”.