(Catalunya, 1504 – Poblet, Conca de Barberà, 1564)

X Abat perpetu de Poblet (1546-64). En 1531, essent monjo, intervingué bastant a la famosa deposició de l’abat Queixal.

En unió del seu company Pere Rausich anà amb lletres prop de l’emperador Carles V per tal de justificar la insòlita actitud adoptada aleshores per la comunitat. Fou elegit abat a la mort del seu antecessor Gabriel Forés.

En 1558, Felip II li confià la inspecció de diversos monestirs on els costums s’havien relaxat. Per aquesta qüestió entrà en conflicte amb l’arquebisbe de Saragossa, per bé que finalment prevalgué el seu punt de vista i foren processats els religioses que ell havia acusat (1560).

En 1564 rebé al seu monestir la visita de l’esmentat rei Felip, el qual tingué per a ell mostres molt especials de respecte.

Morí el mateix any, quan en tenia seixanta i en duia quaranta-dos de vida religiosa. Fou enterrat a la sala capitular. El succeí a l’abadiat Joan de Guimerà.