(Catalunya, segle XVII)

Comte de Savallà. El 1640 la Generalitat el nomenà primer comandant suprem a la frontera de Tortosa.

Intentà frenar la marxa de l’exèrcit del marquès de los Vélez, que sortia de Tortosa. Instal·là el seu quarter general a l’Hospitalet de l’Infant, d’on hagué de retirar-se, davant l’avanç enemic i després d’un combat, l’11 de desembre de 1640.

Aplicà un pla d’establiment de petites guarnicions de contenció, que obligà l’enemic a disputar alguns encontres importants i a allargar bastant el temps esmerçat per arribar a Barcelona.

Així fou possible que a la capital i als seus voltants hom fes una mobilització que permetria de disputar victoriosament la batalla de Montjuïc, el dia 26 de gener de 1641. Aleshores ja havia pres el comandament superior el diputat militar Francesc de Tamarit.

La gestió de Bernat fou en tot cas, sota una aparença potser poc brillant a causa de la situació crítica i de la manca de forces, però del màxim rendiment possible dins les circumstàncies.