(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 octubre 1775 – 15 setembre 1851)

Prelat. Abat del monestir de Montserrat (1824-28 i 1835-51). Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí.

A conseqüència de la supressió dels ordes religiosos el 1835, es traslladà a Salern (Itàlia).

L’any 1844 fou cridat pel bisbe de Barcelona i retornà a Montserrat, on succeí Beda Pérez com a abad general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conserva fins a la mort i del qual fou l’últim titular.