(França, segle XI – 1129)

Vescomte de Besiers (1101-29). Vers el 1083 ocupà Carcassona, sufocà els avalots posteriors a la mort de Ramon Berenguer II “Cap d’estopes“, i aconseguí de Mafalda, el lliurament del comtat juntament amb la tutoria de Ramon Berenguer III.

Des del 1085, però, es titulà vescomte de Carcassona. En reclamar aquest la devolució del comtat (1096), Bernat Ató s’hi negà i fèu fracassar un setge de la ciutat el 1097. Se n’anà a la croada (1101-05) i, en tornar, hagué de reprimir una revolta dels habitants de Carcassona (1107).

El 1112 arribà a un acord amb Ramon Berenguer III, pel qual era reconeguda la sobirania nominal del comte sobre Carcassona, que fou cedida en féu a Bernat Ató.

Una altra revolta (1120) l’obligà a abandonar la ciutat, però la recuperà el 1124.