(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

(ant: el Batlliu de Sas)  Poble (1.249 m alt) i antic municipi (62,44 km²) de l’Alta Ribagorça, annexat el 1972 a l’actual. Ocupava les valls de Manyanet i d’Avellanos (a la conca de la Noguera Pallaresa) i comprenia una part de la vall del riu d’Erta (a la conca de la Noguera Ribagorçana).

El terme, molt muntanyós, era obert cap al sud. La vegetació és molt pobra, especialment arbòria.

El poble, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas. L’ajuntament es reunia a les cases de la Mola d’Amunt.

Escampats pel terme hi havia diversos pobles i llogarets.