(Felanitx, Mallorca, 27 gener 1939 – Portocolom, Mallorca, 23 novembre 2013)

Historiador. Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers de l’Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació. Partí als Estats Units, on residí durant una llarga temporada.

De tornada s’establí a Barcelona, on començà a treballar i seguí investigant. Des del 1988 fou catedràtic d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca -de la qual és pioner- i en l’assentament territorial dels grups islàmics a l’illa.

Ha publicat, entre d’altres, Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca (1986), Sobre Mayurca (1984) i En las afueras del Medievalismo (1988). Ha publicat també un llibre de poesia (Així sia. Elegies irremeiables, 1957) i ha traduït al castellà les memòries de l’artista florentí del segle XVI Benvenuto Cellini, La vida (1984).