(Catalunya, segle X – vers 971)

Bisbe (v 957-v 971) i arquebisbe de Vic (971). Colonitzà part de l’Anoia (Tous i Montbui) i consagrà nombroses esglésies, com la del monestir d’Arles (968).

A desgrat d’oposar-se a l’intent del monjo Cesari de tornar a crear la província eclesiàstica Tarraconense, féu un viatge a Roma (970) amb Borrell II de Barcelona, per tal d’obtenir la independència de les diòcesis catalanes enfront de Narbona, i la qualitat d’arquebisbat per a la seu de Vic. Joan XIII li ho concedí.

De tornada fou assassinat. Amb la seva mort finí també el projecte.

Se’l considera mestre de matemàtica del monjo Gerbert, futur papa Silvestre II.