(Catalunya, segle XI – vers 1124)

Comte de Pallars Sobirà (1081-vers 1124). Fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia de la Marca. Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot de Pallars, bisbe d’Urgell.

Lluità contra els sarraïns, dels quals, caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri. Casat amb Eslonça Martín, castellana.

Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini.

A la seva mort, heretà el comtat el seu fill Artau III de Pallars Sobirà  (Pallars Sobirà, 1085 – 1167)  Comte de Pallars Sobirà (1124-1167). Sembla que exercí pacíficament el seu govern sense lluites amb els seus veïns.

El succeí el seu fill Artau IV de Pallars Sobirà  (Pallars Sobirà, segle XII – 1182)  Comte de Pallars Sobirà (1167-1182). Es casà amb Guillema. El succeí el seu fill Bernat II de Pallars Sobirà.