(Catalunya, segle XIII)

(o Alarich, Alaric, Alerig)  Diplomàtic. Havent rebut a la primeria de 1267 una ambaixada d’Abacà, ca dels tàrtars de Pèrsia, Jaume I el Conqueridor  hi correspongué amb la tramesa d’Alarig com a ambaixador extraordinari, amb la missió de guanyar l’auxili dels tàrtars per a la croada a Terra Santa que projectava aleshores el monarca català.

Pel desembre de 1268, trobant-se Jaume I de visita a Toledo, el rei rebé noves de la propera tornada del seu ambaixador en companyia de dos emissaris tàrtars, notícia que causa gran impressió al rei castellà Alfons X, perquè palesava l’abast molt llunyà de la projecció política del rei Conqueridor.

Alarig es presentà davant el rei Jaume a València, amb els dos enviats que l’acompanyaven, el 18 de gener de 1269. Havia aconseguit l’aliança del ca per a la croada, aprofitant la seva rivalitat amb els turcs selèucides, aleshores ocupants de Terra Santa.

La suspensió de la croada deixaria l’aliança sense efecte pràctic.