(Sabadell, Vallès Occidental, 18 març 1855 – Barcelona, 14 abril 1937)

Metge psiquiatre. Germà de Josep. Llicenciat en medicina a Barcelona el 1878 i doctorat a Madrid el 1882. S’especialitzà en neurologia i en psiquiatria a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, la Unió Mèdico-Farmacèutica de Catalunya i la Societat de Psiquiatria i Neurologia de l’Acadèmia. Fou director de l’Institut Mental de la Santa Creu.

Fou un dels precursors de l’electroteràpia, i publicà nombrosos treballs referents a relacions entre la psiquiatria i la legislació.