(Igualada, Anoia, 20 gener 1858 – Madrid, 9 març 1938)

Enginyer militar i publicista. Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara (1874-78). Es distingí en obres militars (el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc) i en la campanya de Melilla (1893).

Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit (1896); per organitzar-la, visità diversos països europeus. A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara. Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire.

Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica i el 1906 esdevingué vicepresident de la Societat Aeronàutica Internacional. Introduí el dirigible a l’Estat espanyol (1910), alhora que s’interessava també pels progressos de l’aviació: l’1/mar/1909, a Pau, volà per primer cop amb Wilbur Wright.

Poc després proposà a l’exèrcit espanyol l’adopció de l’aviació com a arma bèl·lica, i esdevingué cap de la doble secció d’aeronàutica de l’exèrcit (aerostàtica i aviació); el 1912 organitzà, per primer cop al món, un bombardeig aeri, a la guerra del Marroc.

El 1914 fundà els aeròdroms militars d’Arzîla i Zèlouân, al Marroc, i el 1907 fou ascendit a general de brigada. Novament destinat a Àfrica (1921-23) i comandant general de Melilla, durant el directori militar fou sotssecretari del ministeri de foment (1923-25). També fou president de la Federación Colombófila Española i vicepresident de la Internacional Columbòfila.

Publicà obres com Una visita al monestir de la Oliva (1892), El Real-Aeroclub de España (1905), un estudi sobre l’eclipsi de sol del 1905, Instrucciones para las ascensiones libres (1912), La aerostación aplicada al progreso de la meteorología (1912), Los ingenieros militares en la campaña de África de 1921 a 1922 (1923) i Igualada. Ojeada a su pasado y a su presente… (1926).

El 1936, en esclatar la Guerra Civil, era a Madrid, i es refugià a la legació de Noruega, on morí.