(Berga, Berguedà, 8 maig 1882 – Barcelona, 5 maig 1952)

Dramaturg. Establert a Barcelona el 1905, es donà a conèixer com a periodista i publicà el llibre de prosa poètica L’ardent cavalcada (1909).

Intentà un tipus de peces teatrals modernistes, com Al florir els pomers (1910). És l’únic dramàturg català interessat per l’expressionisme alemany i el primer que conegué el teatre de Brecht.

Entre els intents expressionistes cal esmentar les obres de teatre Peter’s Bar (1930) i Racó de xiprers (1932). Escriví peces costumistes d’humor (Fornera rossor de pa, 1934) i un drama polític (Comiats a trenc d’alba, 1938), aixi com diversos estudis de teatre (De la tragèdia, 1908, i Teatre modern, 1929).

Exiliat a Amèrica el 1939, hi publicà la novel·la exòtica A la boca dels núvols (1946) i l’obra de teatre històric Pescador d’anguiles (1947).