(Barcelona, 22 novembre 1847 – 20 novembre 1926)

Arquitecte. Titulat mestre d’obres el 1868 i arquitecte el 1877. D’estil eclèctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes més sol·licitats del seu temps.

Autor de nombroses cases a l’Eixample de Barcelona: al carrer de Girona 112 (1879), al passeig de Gràcia-carrer de Provença (1881), can Boada, a la Gran Via 346 (1886), carrer de Lloria 43 (1888), can Robert, a la Gran Via 350 (1890), carrer de Rosselló 158 (1896), passeig de Gràcia-carrer de Mallorca (1905) i can Vicenç Ferrer, a la plaça de Catalunya (1912, desapareguda). També bastí la casa Buxareu, al xamfrà del carrer dels Àngels amb el de Fortuny (1878), i la Vilumara, a la plaça de Sant Pere 4 (1896).

Amb Antoni Robert féu el monestir de Sant Pere de les Puelles, de Sarrià. Féu, a més, la capella del convent de les Magdalenes (1880), la torre Buxareu, a Puigcerdà (1879), i la Lacambra, a Sarrià (1892), obres de restauració al Teatre del Liceu (1898), arranjament del Prado Catalán (1879), el Teatre Tivolí (1919) i el cafè teatre Novetats (1890).

Al cementiri de Sant Gervasi construí el panteó Grenzner, i en col·laboració amb Domènech i Estapà féu la Presó Model de Barcelona (1888-1904).