(Barcelona, 4/gen/1916 – París, França, 8/mar/1969)

Pintor i gravador. Conegut per J. Fin. Nebot de P. Ruiz Picasso. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 1932 ja participà en una exposició col·lectiva a Barcelona. El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona.

Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937. Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França. Retornà el 1940 i tractà molt M. Hugué.

El 1943 exposà a Barcelona (Galeries Reig) amb el seu germà Xavier i d’altres, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona.

Becat pel govern francès (1946), anà a París, on derivà cap a l’abstracció i exposà en diversos salons i col·lectives. Exposà sol a París, Saint Raphäel i Vallauris (1952), de nou a París (sèrie de gravats Tauromàquia), així com a Barcelona, Berna, Madrid i Palma de Mallorca.

Després del parèntesi abstracte inicià un figurativisme sintètic de contorns ben delimitats. Conreà el muralisme (1944, església de Coscojuela de Sobrarbe; 1960, factoria CSF de París) i l’escultura.

A Barcelona li fou dedicada una exposició antològica pòstuma (1971).