(Barcelona, 17 setembre 1949 – )

Polític i economista. Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i diplomat en màrqueting de nous productes per l’Escola Superior d’Administració d’Empreses (ESADE) i el títol d’Advanced Management per la Universitat de Harvard. Ha treballat activament en el món de la publicitat.

Fou membre fundador d’Esquerra Democràtica de Catalunya el 1975, partit que el 1978 fou absorbit per Convergència Democràtica de Catalunya, i des d’aleshores milita en aquest partit, del qual fou membre del Comitè Executiu Nacional. Diputat al parlament de Catalunya, de 1995 a 1999 es féu càrrec de la direcció general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Compaginà aquest càrrec amb la cogestió de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA) i amb la presidència del complex multimediàtic català Media Park.

Fou membre de la Permanent de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya, del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya, del Consell Social de la Llengua Catalana, del Patronat del Liceu, del Patronat de la FUNITEC, Enginyeria La Salle, i de la Fundació de l’Orfeó Català Palau de la Música.

Sota la seva gestió, les emissores de ràdio i televisió de la Generalitat entraren de manera decidida en l’àmbit de les noves tecnologies de la comunicació, entre les quals hi ha la difusió via satèl·lit.

Novament diputat al parlament català el 1999, assumí el càrrec de Conseller de Cultura, que ocupà fins el 2003, i durant el seu mandat creà (2001) l’Institut d’Indústries Culturals, que presidí. Posteriorment, del 2004 al 2008 fou diputat al Congrés. A feb/2011 fou designat senador pel Parlament de Catalunya, i després de les eleccions del 25/nov/2012, el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i Gavarró el nomenà secretari general de la Presidència.