(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 21 setembre 1917 – Puigdolena, Moianès, 27 febrer 1954)

Historiador. Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica. El 1939 hagué d’abandonar Catalunya, i residí a Montpeller, on es llicencià en història. Preparà a París una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, però una tuberculosi l’obligà a abandonar-la.

Membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (1951), publicà articles al butlletí d’aquesta i a la “Revista de Catalunya” de París (com Robespierre i Catalunya, 1947). L’Institut d’Estudis Catalans li publicà pòstumament La política catalana del Gran Comitè de Salut Pública (1956).