(Alcover, Alt Camp, 23 abril 1881 – Barcelona, 8 novembre 1938)

Poeta, novel·lista i cronista. Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i d’artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme.

A disset anys, publicà un monòleg tràgic i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista.

El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes. Ben aviat alternà el conreu de la poesia amb el d’un tipus de novel·la idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica de Jordi Saura.

Col·laborà en diverses revistes minoritàries -“Catalònia”, “Lletres”, “Panteisme”- i, d’una manera esporàdica, en publicacions de gran tiratge: “El Poble Català”, “La Novel·la Nova” i “La Novel·la d’Ara”. El 1924 aparegué el seu darrer i més important recull de poemes.

Tipus inadaptat i introvertit, les seves obres de més relleu són una sèrie de retrats i de cròniques de la vida bohèmia modernista.