(Barcelona, 1 gener 1848 – 11 octubre 1914)

Moblista i decorador. Anà a París a dirigir l’exhibició de les mostres d’estotgeria del seu pare a l’Exposició Universal del 1867, on tingué ocasió de relacionar-se amb d’altres joves, d’estudiar a l’escola d’arts decoratives i de viatjar repetidament per Europa.

El 1878 s’establí de marxant d’art amb signe de refinament. Inaugurà un extens edifici fet exprés, obra de Vilaseca (1883), que era un insòlit complex politècnic; hom hi treballà intensament en la realització de mobiliari de qualitat i els seus complements de cristalleria, de metal·listeria i de foneria, per a les quals coses comptava amb especialistes com Rigalt i Masriera, i a l’estudi comptava amb Joan González, Gaspar Homar i Santiago Marco.

Tingué per clientela l’alta burgesia i les corporacions oficials, i realitzà els mobles dissenyats per Gaudí per al palau Güell.

Exercí influència en la societat del seu temps, i practicà el mecenatge amb joves de talent, com Pau Casals, J. Albéniz o C.G. Vidiella.

Simó Gómez, en dur la seva imatge a la tela, realitzà potser el millor dels retrats en la pintura catalana del temps.

Fou el pare de la pintora Lluïsa Vidal i Puig.