(Manacor, Mallorca, 29 maig 1923 – Barcelona, 2 gener 1991)

Escriptor i filòleg. Nebot matern de Joan Alcover. Llicenciat en dret i en lletres, s’establí a Barcelona.

Amb els poemes de L’hora verda (1952) i El dolor de cada dia (1957) sobresortí entre els conreadors de l’anomenada Escola Mallorquina per la novetat dels plantejaments i els temes. Publicà també Sonets a Eurídice (1962), Dos viatges per mar (1965), Terra negra (1970), El fill pròdig (1970) i Sonets alexandrins (1981).

A part els reculls de contes –Mirall de la veu i el crit (1955), Les quatre llunes (1969), Dues rondalles farcides i altres narracions (1980) i Antologia de contes, rondalles, llegendes, exemples i facècies (1981)- publicà novel·les, on barrejà l’estil epistolar amb l’estudi psicològic o la nota realista: Sophie o els mals de la discreció (1971) i Visca la revolució (1974).

Preparà els espectacles teatrals Oratori per un home sobre la terra (1969), La fira de la mort (1970), Manicomi d’estiu o la felicitat de comprar i vendre (1968), Varietats-1 (1969) i Varietats-2 (1969), en col·laboració amb M. Aurèlia Capmany.

El 1987 publicà La vida fàcil, primer volum d’una tetralogia sobre la vida a Mallorca, que no va poder acabar. Va deixar pràcticament enllestida la traducció d’A la recherche du temps perdu, de M. Proust.

Fou condecorat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1988.