(Solsona, Solsonès, 15 setembre 1900 – Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 28 setembre 1992)

Polític. El 1922 s’afilià a Estat Català, i durant la Dictadura col·laborà en la preparació d’una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca dels Cardener. El 1931 ingressà a l’Esquerra Republicana, i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya.

Durant la guerra civil fou delegat d’ordre públic de la Generalitat (gen/1937) i s’enfrontà amb la FAI i el POUM. Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i centenars de religiosos i d’altres persones.

S’exilià a França el 1939, i participà activament en la resistència, ajudant especialment el pas a Andorra d’aviadors aliats. Fou condecorat pel president dels EUA i pel rei d’Anglaterra.

Tornà a Barcelona el 1952 i, tot i les promeses de les autoritats, hagué de fer un any de presó. Després regentà una impremta; publicà Entre el torb i la Gestapo (1974), i té unes memòries inèdites. El 1976 s’incorporà a l’Esquerra Republicana.