(Girona, 24 agost 1920 – 11 febrer 2017)

Historiador de l’art i editor. Format a l’Escola Massana i a la Universitat Autònoma, es llicencià en història el 1943. Deixeble d’A. Duran i Sanpere, el 1946 fou nomenat arxiver i arqueòleg de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (Casa de l’Ardiaca). Fou cofundador de la revista “Ariel” (1946-51). Fou professor d’història de l’art a l’Escola Massana, i després a la Universitat de Barcelona.

El 1953 perdé el càrrec que tenia al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, en ésser processat per activitats socialistes, el qual no recuperà fins el 1963, i després en fou director en dues ocasions (1970-72 i 1980-85). Ha dirigit diverses excavacions de la ciutat.

Especialista en pintura gòtica catalana, ha publicat articles i els llibres Pedralbes y sus pinturas (1951), La vida del artista medieval (1953). Ha publicat obres de divulgació El pintor Pidelaserra, ensayo de biografía crítica (1947), Mil joyas del arte español (1948), amb A. Cirici, monografies i guies La iglesia de los Santos Justo y Pastor (1942), Mallorca (1948?), Montserrat (1950), Barcelona Antigua (1952), etc.

Ha col·laborat en les obres col·lectives L’Art Català (1955), dirigida per Folch i Torres, i el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona (1947), amb J. Ainaud i J. Gudiol. Ha transcrit i anotat la Crònica del regnat de Joan I (1950). Com a editor, publicà les Elegies de Bierville, de C. Riba (1943), i La pell de brau, de S. Espriu (1960), i preparà -amb altres- el volum Versions de poesia catalana (1962), en deu idiomes. A partir del 1985 començà la publicació de la sèrie periòdica Parva Archeologica.