(Reus, Baix Camp, 7 gener 1878 – Madrid, 2 setembre 1930)

Escriptor. Professor de castellà a diverses universitats nord-americanes, el 1900 aconseguí la càtedra de francès de l’escola normal superior de Madrid. Publicà diversos manuals d’anglès i de francès.

Bastí, abans de les normes del 1913, una ortografia etimològica del català a la qual restà sempre fidel, i edità a Reus la “Biblioteca Foc Nou”, de la qual sortiren sis volums.

Publicà els reculls de poemes Cent cançons (1898), Pom de ponceyles (1924) i Toia marcida (1928), el primer signat amb el pseudònim de Perarnayl de Rocafort; el 1926 publicà el poema en gallec Fala armoñosa, non morrerás.

Amb el nom de la seva dona Eufèmia Domingo publicà el 1930 dues edicions del llibret Studi etymològic dels noms Cathalunya e cathalà. El mateix any patrocinà també una “Revista Occitana”.