Vázquez i Montalbán, Manuel

(Barcelona, 14 juny 1939 – Bangkok, Tailàndia, 18 octubre 2003)

Periodista i escriptor. Col·laborador habitual de premsa, ha destacat en la novel·la policiaca, amb una sèrie consagrada al detective Pepe Carvalho: La soledad del mánager (1977), Los mares del sur (1979, premi Planeta), Asesinato en el Comité Central (1981), La rosa de Alejandría (1984), El delantero centro fue asesinado al atardecer (1988), El laberinto griego (1991), El premio (1996) i Quinteto de Buenos Aires (1997).

Més importància artística tenen El pianista (1985), Los alegres muchachos de atzavara (1987), Galíndez (1990, premi Nacional de Narrativa 1991 i premi Europa de Literatura 1992), Autobiografía del general Franco (1992), El estrangulador (1994) i O César o nada (1998).

Ha conreat també l’assaig (Crónica sentimental d’España, 1980), l’autobiografia (El escriba sentado, 1997) i és autor del llibre d’entrevistes Un polaco en la corte del rey Juan Carlos (1996).

La seva poesia es recull a Memoria y deseo. Obra poética (1963-1983) (1986), Pero el viajero que huye (1990) i Ciudad (1997).

Premi Nacional de les Lletres 1995.

2 pensaments sobre “Vázquez i Montalbán, Manuel

  1. Retroenllaç: Fontcuberta i Villà, Joan | Dades dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Papus, El | Dades de Catalunya

Respondre