(Valls, Alt Camp, 27 febrer 1928 – Barcelona, 17 agost 2011)

Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1970 després d’haver fet els estudis eclesiàstics (filosofia i teologia) a Sant Cugat del Vallès, d’haver preparat la tesi a Munic i Bonn i d’haver deixat la Companyia de Jesús. A la mateixa universitat s’havia llicenciat en filosofia el 1958, sota el mestratge de J. Carreras i Artau.

El 1971 publicà la seva tesi sobre la Fenomenologia de l’esperit d’Hegel, d’àmplia difusió a les universitats de l’estat espanyol i de l’America llatina.

Professor a les universitats de Barcelona, Saragossa i Sant Sebastià, on fundà el 1978 la facultat de filosofia de la universitat del País Basc, retornà a la de Barcelona el 1979.

Membre cofundador de la restaurada Societat Catalana de Filosofia, de la qual fou president des del nov/1982 fins a l’oct/1985.

Publicà diverses obres sempre entorn d’Hegel.