(Pals, Baix Empordà, 19 gener 1910 – Barcelona, 28 febrer 1971)

Humanista i historiador de la literatura. Es llicencià en llengües clàssiques, guanyà la càtedra de llatí en un institut de segon ensenyament i fou professor d’aquesta assignatura a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-71) i a l’Institut Escola.

Traduí Ciceró per a la Fundació Bernat Metge. S’especialitzà en estudis sobre Joan Maragall, Carles Riba, el classicisme i el modernisme a Catalunya.

Se li publicaren, pòstumament, dos llibres importants: Els clàssics i la literatura catalana moderna (1972) i El primer modernismo literario catalán y sus fundamentos ideológicos (1973).