(Barcelona, 1845 – 16 abril 1919)

Escenògraf i pintor. Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana. S’especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades. Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet.

Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid, on guanyà dues medalles, a Girona i a Barcelona. El 1911 li fou concedida una medalla d’or.

Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del 1881 al 1888 féu societat amb Miquel Moragas i Ricart. Pintà decoracions per als teatres del Liceu, Principal, del Circ Barcelonès, Còmic, Nou, etc, i per a obres com Les muntanyes blanques, Maria de Magdala, Gisela i El capvespre dels déus, entre d’altres.