(Figueres, Alt Empordà, 21 octubre 1829 – 13 juliol 1893)

Dirigent republicà i escriptor. Comerciant de professió, s’inicià de molt jove en el camp de la política, com a deixeble d’Abdó Terrades, dintre el grup republicà empordanès. Participà en l’alçament de la ciutat de Barcelona contra Espartero (1842).

Juntament amb altres republicans empordanesos, com Narcís Monturiol i el seu mestre Abdó Terrades, formà part de la primera generació del partit demòcrata, fundat el 1849.

Durant la Revolució del 1854 exercí el comandament d’un batalló de milicians de Barcelona, i després del triomf d’aquesta, fou elegit alcalde segon de Figueres, fins que l’any següent hagué d’emigrar a França, d’on va tornar al cap de poc temps.

El 1856 dirigí, a les muntanyes de Girona, una guerrilla revolucionària; els guerrillers, però, després d’una heroica resistència a les tropes del govern, hagueren de passar cap a França. L’any 1867 intentà un nou moviment revolucionari i també prengué part en el del 1868.

Nomenat president de la Junta de Barcelona, va intervenir directament en els acords respecte a la supressió dels mossos d’esquadra, l’expulsió dels jesuïtes i el derrocament de diversos edificis militars i religiosos. Més tard fou designat president del Comitè Republicà Federal de la ciutat i constituït diputat en les eleccions del 1869 per Barcelona i Girona.

A les corts defensà els principis federals, i pocs dies després de la proclamació de la República va ésser nomenat ministre d’hisenda sota la presidència d’Estanislau Figueres (24/feb-11/jun/1873); en aquest ministeri aconseguí de reduir al 12% els interessos del Deute Flotant.

Havent-se apartat de la política activa després del període revolucionari, fou president de l’Ateneu Barcelonès, director gerent del ferrocarril de Carinyena a Saragossa i director de la Societat General de Crèdit de Barcelona.

Fou col·laborador regular i assidu d’alguns periòdics, com el “Diari Català” (1879-81) i el setmanari “La Regió Catalana” (1890-91).

És autor de Las crisis monetarias, bursátiles, mercantiles e industriales (Barcelona, 1866) i d’alguns articles sobre l’organització de societats cooperatives, resultat d’un viatge a Anglaterra en companyia de Ferran Garrido.