(Badalona, Barcelonès, 4 desembre 1887 – Barcelona, 9 gener 1964)

Metge cirurgià. Germà d’Antoni. Estudià a Barcelona, i posteriorment també a Berna, París i Viena. El 1911 ingressà a la sanitat militar, i serví al Marroc.

El 1916 guanyà la càtedra de tècnica anatòmica de la facultat de Granada, i el 1919 passà a Barcelona; des del 1931 fou catedràtic de patologia quirúrgica a la Universitat Autònoma, on el seu mestratge fou molt important.

Presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, la Societat de Cirurgia de Catalunya, i també el Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Palma de Mallorca el 1932.

L’anatomia, la cirurgia i la traumatologia foren els seus principals temes d’estudi. Cal destacar entre els seus treballs El mal de Pott en el adulto, Tratamiento cruento de los abscesos fríos i El dolor en las fracturas.

El 1939 s’exilià a l’Argentina, on fundà una càtedra de cirurgia a la universitat de Cuyo.