(Vilallonga de Ter, Ripollès)

Poble, a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró. És format pels nuclis de Tregurà de Dalt (1.425 m alt.) i Tregurà de Baix (1.350 m alt.).

La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú. El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I. Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler.

Fou un terme autònom fins al principi del segle XIX. Al barri o nucli de Tregurà de Baix es construí al principi del segle XVII una capella de la Mare de Déu del Roser.

Prop del nucli hi ha un pantà, que dóna lloc a la central elèctrica de Tregurà, a la dreta del Ter.