(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 24 febrer 1844 – 7 març 1897)

Pedagog i economista. Estudià durant dos anys filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona. Després d’estudiar a l’escola normal, guanyà per oposició la plaça de mestre a Sallent (1865).

Són fruit d’aquesta experiència el Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano (1870) i un Método para la enseñanza de la aritmética.

El seu pensament social seguia la doctrina de Lleó XIII. El 1873 ingressà a l’empresa Sert Germans i Solà, dedicada a teixits, i lluità -influït pel pensament de F. List i H.C. Carey- a favor del proteccionisme.

Col·laborà en diversos informes aranzelaris, juntament amb Albacete, amb Ferrer i Vidal i amb Orellana, i redactà la part econòmica del Memorial de greuges (1885).

Fou membre del Col·legi de l’Art Major de la Seda, del Foment de la Producció Nacional, del Foment del Treball Nacional i del partit conservador de Cánovas del Castillo.

Escriví a “El Trabajo Nacional” (Barcelona), “Crónica de Cataluña” (Barcelona) i “La Mañana” (Madrid).