Tarrida y del Mármol, Fernando

(l’Havana, Cuba, 18 agost 1861 – Londres, Anglaterra, 15 març 1915)

Anarquista. Enginyer, cap a 1879-80 es relacionà amb la societat lliurepensadora La Luz de Barcelona. Abandonà el republicanisme federal per a militar en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1882-85) i en el cercle La Regeneración. Molt amic d’Anselmo Lorenzo i influït per ell, col·laborà molt a “Acracia” (1886-88), “El Productor” (1887-93) i “Ciencia Social” (1895-96).

Formulà la teoria de l’anarquisme sense adjectius per a superar la polèmica entre anarco-col·lectivisme i anarco-comunisme. Representà els anarquistes de la península a les conferències internacionals de París (1889) i de Brussel·les (1891).

Implicat en el procés de Montjuïc (1896), pogué anar-se’n a l’estranger i, instal·lat a Londres, denuncià el procés amb Les inquisiteurs d’Espagne (1897) i els seus articles a “Nineteen Century”.

Relacionat amb el moviment anarquista de l’estat espanyol, col·laborà regularment en la premsa anarquista del país. Publicà, entre d’altres, Problemas transcendentales (1908) i Anselmo Lorenzo. Estudio crítico-biográfico (1915).

Un pensament sobre “Tarrida y del Mármol, Fernando

  1. Retroenllaç: Claramunt i Creus, Teresa | Dades dels Països Catalans

Respondre