(Manresa, Bages, 30 maig 1905 – Barcelona, 31 agost 1950)

Metge i eclesiàstic. Fill d’obrers, alternà l’estudi de la medicina amb una forta activitat dins la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Com a vicepresident del consell federal participà en tota mena d’assemblees de l’entitat i escriví nombroses Glosses al setmanari “Flama”.

Exercí de metge a Avinyó i a Monistrol de Calders fins que s’establí a Gràcia. Fou mobilitzat en un cos de sanitat (mai/1938) fins a la fi de la guerra.

Ingressà al seminari de Barcelona i, un cop sacerdot (1942), fou vicari a Sant Esteve Sesrovires i es llicencià en teologia a Salamanca (1944). L’ambient eclesiàstic de la postguerra l’apartà del seu apostolat preferit, entre els joves, però treballà sis anys als Centres d’Acció Catòlica femenina de Sarrià.

Fundà el Sanatori de la Mercè i intervingué en diverses obres assistencials. El 1973 li fou publicat el seu Diari de guerra. Al set/2004 fou beatificat.