(Artà, Mallorca, 23 juny 1890 – Barcelona, 26 maig 1984)

Químic i escriptor. Doctor en farmàcia; va estudiar a Munic i a Zuric. Dirigí fàbriques importants i fou autor de molts treballs d’ínvestigació química.

Humanista, va escriure, sobretot, assaigs històrics, en una prosa rica i suggestiva. Així, El paisatge d’Artà (1931), Goethe i la química (1932), La creació científica (1933), Chopin a Mallorca (1954), Vacunació científica (1963), Pau Piferrer a Mallorca (1966) i Orfila i la seva època (1969), obra premiada per la Reial Acadèmia de Medicina de Palma de Mallorca, i darrerament, Petites històries (1971) i Històries aldanes (1976).

Fou el pare de l’economista Josep Lluís Sureda i Carrion.