(Roses, Alt Empordà, 4 març 1826 – 14 agost 1898)

Metge i polític. Republicà federal, l’any 1869 organitzà una partida que va refugiar-se a la zona muntanyosa de Catalunya. Derrotat a l’Empordà, va fugir a França, i quan tornà fou diputat a corts. Durant la I República fou ministre d’ultramar.

Juntament amb Pi i Margall era partidari d’aprovar a corts una constitució conciliadora, però va perdré la votació i es produí la crisi. Fou vicepresident de la diputació barcelonina, coneixia molt bé la situació dels barris pobres i actuà com a mentor dels obrers, mancats d’expressió política.

Fisiòleg de gran anomenada, fou ateu i ho proclamà en una sessió a les corts (1869) i en l’opuscle Dios (1869), que va tenir una gran acceptació entre els republicans.