(Figueres, Alt Empordà, 6 febrer 1912 – Barcelona, 27 desembre 1967)

Matemàtic. Per bé que malalt d’una paràlisi total, va iniciar-se en la investigació amb un treball sobre sumació de sèries que va ser publicat a l’Académie des Sciences de París.

Especialitzat en la teoria de funcions, és autor d’un gran nombre d’articles i ponències publicats al país i també a l’estranger. Va ser invitat a formar part d’algunes institucions acadèmiques prestigioses, com ara l’Institut d’Estudis Catalans i l’American Mathematics Society.

Cal remarca la tasca duta a terme com a director de la secció de matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques per a la fixació de la terminologia matemàtica en català.

Obtingué (1948) el premi Agell de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el Prat de la Riba (1949) i el Martí d’Ardenya (1966), atorgats per l’IEC, institució a través de la qual els seus familiars van crear el 1991 la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, la qual concedeix premis a la investigació matemàtica.

Enllaç web: Fundació Ferran Sunyer