(Barcelona, 11 gener 1852 – 5 desembre 1914)

Metge i escriptor. Juntament amb Esquerdó i Farreras, fundà el “Laboratori”, centre d’investigació privat. Participà en diversos congressos internacionals i organitzà el congrés d’otologia celebrat a Barcelona el 1899.

Fundà les revistes “La Gaceta Médica Catalana” i “La Higiene para Todos” i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Entre els seus treballs científics cal esmentar La otorrea en general y su tratamiento, Higiene del espíritu i El hipnotismo en otología.

Amb el pseudònim d’Emili Solà publicà la novel·la Misterios del hospital. A més va escriure Consells o aforismes, en vers català, i diverses poesies festives i satíriques.

Fou el pare de Lluís Suñé i Medan.