(Bell-lloc, Pla d’Urgell, 10 gener 1940 – Barcelona, 27 octubre 2010)

Lingüista. Estudià magisteri a La Normal de Lleida i, posteriorment, filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on l’any 1970 es doctorà en filologia romànica. Obtingué el títol de master en lingüística a la universitat de Reading (Anglaterra) el 1977.

“¿Què són una persona i una comunitat sense un Estat seu de debò, un estat que no maldi secularment i incessantment per eliminar-te o sotmetre’t sinó que et defensi a ultrança?” (Joan Solà i Cortassa, 7/mai/2009) 

Professor a diversos centres docents des del 1965 (entre els quals, la Universitat Autònoma de Barcelona i les extensions universitàries de Girona i Tarragona). Des del 1984 fou catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona. Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

Ha col·laborat en revistes especialitzades i ha publicat diversos estudis sobre lingüística catalana, com Estudis de sintaxi catalana (2 volums, 1972-73), A l’entorn de la llengua (1977), Del català correcte al català incorrecte (1977), “Ser” i “estar” en el català d’avui (1981), Sintaxí generativa catalana (1986), Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), L’obra de Pompeu Fabra (1987), Bibliografia lingüística catalana del segle XIX (1989), Lingüística i normativa (1990), Sobre lexicologia catalana actual (1992), Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994) i Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (3 volums, 1998), algunes de les quals en col·laboració.