(Barcelona, 16 juliol 1886 – Nova York, EUA, 1 novembre 1972)

Escultor, dibuixant i gravador. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i amb Querol, Vallmitjana, Llimona i Benlliure. Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell.

Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès (1903), el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista. Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907) per les seves caricatures en dibuix i en escultura, i amb segona medalla, a la Sisena Exposició (1911).

Pensionat per l’ajuntament anà a París el 1910, any en que formà part de la junta fundacional de Les Arts i els Artistes i en que exposà al Faianç Català; estudià a l’École Nationale des Arts Décoratifs, de París (1913-14), i viatjà per Anglaterra i els EUA, on l’any 1918 s’establí definitivament a Nova York, on assolí un cert renom.

Retornà fugaçment a Barcelona el 1926. Passà els darrers temps de la seva vida en un hospital psiquiàtric dels Estats Units.

La seva obra es caracteritza pel pas del modernisme al noucentisme. Produí nombrosos retrats, figuretes (retrats i anecdòtiques) i ex-libris. Fou un dels fundadors de “Papitu” i com a dibuixant col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “Cu-cut!”.

Com a escultor, a part la seva col·laboració amb el ceramista Antoni Serra, es destacà pels seus retrats d’un barroquisme nerviós, i per les seves figures preciosistes, refinades i sovint iròniques. És ben representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Les planxes que gravà es troben repartides entre la Calcografía Nacional de Madrid i la Biblioteca de Catalunya.