(Barcelona, 21 desembre 1874 – 27 novembre 1945)

Pintor. Fill de Domènec Sert i Rius. De jove, fou un actiu avantguardista del modernisme català, però el 1907 presentà al Saló de Tardor una sèrie de grans teles per a la decoració de la catedral de Vic (destruïdes el 1936), de tendència barroca.

A continuació va iniciar un conjunt de decoracions, més aviat pomposes i monumentals, per a palaus i residències (Barcelona, Sitges, París, Madrid, Brussel·les, Londres, Nova York, Buenos Aires, etc).

Després de la guerra civil tornà a decorar la catedral de Vic amb murals de fons daurat que representen escenes de l’església triomfant i militant, inaugurats el 1945, pocs dies abans de la seva mort.

Va intervenir també en l’ornamentació pictòrica del Rockefeller Center (Nova York), l’ajuntament de Barcelona (Saló de les Cròniques) i el palau de Llíria (Madrid).

Foren germans seus:

Francesc de Paula Sert i Badia  (Barcelona, 1863 – 1919)  Fill i hereu de Domènec Sert i Rius. El 1904 li fou atorgat el comtat de Sert. Fou pare de Josep Lluís Sert i López.

Domènec Sert i Badia  (Barcelona, 1866 – 1952)  Polític. Fou diputat a les corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional. Casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu.