(Barcelona, 1918 – 16 agost 2006)

Polític i advocat. Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1936. Adscrit a la línia d’un “pensamiento joseantoniano”, durant el període 1942-50 fou professor de dret polític a la Universitat de Barcelona.

El 1951, amb d’altres, fundà l’Associació de Cultura Occidental, intent de diàleg entre vencedors i vençuts de la guerra civil i instrument de crítica des de dins del sistema. Secretari adjunt del Consell Econòmic Sindical (1955).

A l’època de l’alcalde Simarro fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1945-58). Fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans i membre actiu de Pax Christi, participà en la comissió preparatòria de l’Assemblea de Catalunya.

Elegit regidor de la ciutat de Barcelona com a independent dins del PSUC (1979-82).

Fou el pare de Vladimir de Semir i Zivojnovic.